“Sou molt pocs però com m’emocioneu!”
“Como tan pocos podeis hacer tanta música”. Aquests són dos dels últims
comentaris que ens van fer al nostre últim concert, a la parròquia Nostra
Senyora de Lurdes, dins del concert per la Marató. Sí, la coral Som hem acabat el
nostre camí. L’edat no perdona i no hi hagut manera d’aconseguir que gent nova
s’hi apuntés.
Estem molt contents, però,
ho deixem en un moment en el qual estem molt satisfets de
la feina feta. Hem aconseguit gaudir molt cantant i per a nosaltres ha estat
tot un repte poder fer-ho sense partitura. I, si fem cas del que ens ha dit el públic,
hem estat capaços d’emocionar, la qual cosa ha de ser l’objectiu final de
tothom que es dedica a aquest bonic ofici que és la música.
Ho trobarem a faltar, i tant! Als i les
cantaires, que amb el seu esforç han intentat suplir la mancança de gent, i al
nostre director, que ha cregut sempre en nosaltres i que ens ha transmès la
confiança per poder, ara, sentir-nos així, amb el bon gust de fer aquest comiat deixant una empremta
important.
Estem molt agraïts a l’església de Sant Gaietà,
la nostra seu des de fa molts anys, per haver permès establir-hi el nostre local
d’assaig i fer possible tota aquesta feina.
Gràcies també al nostre públic, als qui ens
heu anat seguint i al que ens heu trobat, per, amb els vostres comentaris,
animar-nos a seguir en aquest camí.
Segur que ens retrobarem cantant per algun
altre lloc. Com diu el nostre director “cantar és droga dura”. I té raó. Ja ho
estem trobant a faltar.
Fins sempre!
