Els dies 20 i 21 d'octubre hem tornat a participar al Cantate Barcelona 2012 com a coral acollidora. Aquest any hem acollit una coral Xipriota "CHOIR OF FAMAGUSTA MUNICIPALITY".
Van actuar dissabte dia 20 d'octubre a les 9 del vespre a l'església de Sant Gaietà, al carrer Consell de Cent 293, Barcelona.
El seu programa va ser de cançó grega..
La Coral Som també vam cantar. Vam fer un tast de l'espectacle de boleros que estem preparant i també vam tornar a recuperar alguna de les cançons dels "Nens del cor".
L'endemà diumenge dia 21, totes les corals que participen al Cantate ens vam reunir a l'auditori de Girona. i vam interpretar dues cançons. Al final totes les corals canten "El cavaller enamorat", acompanyades per una cobla i dirigides pel nostre director, l'Enric Azuaga, que és el director musical del Cantate.
Estem molt contents de veure com els nostres seguidors van venint a escoltar-nos.
Amigues i amics de la Som: Crec que tots estarem d'acord que la trobada de corals de Girona, mes enllà de que ja forma part del nostre calendari musical, tambè forma part del nostre calendari personal.
ResponEliminaL'analisi musical de la trobada, jo soc el menys indicar per fer-ho, però els entesos, en aquet cas el mateix Enric, comentava que si be no hi havia excel.lencies, però tampoc hi havia desastres. Es a dir: Una mitjana acceptable. Però mes enllà del aspecte musical, que deu n'hi do el que va donar de si, volia fixar-me en dos aspectes. Un, l'organitzatiu: com sempre...impecable. L'altre, potser el que arriba mes al ànima, es l'aspecte humà. Pobles diferents, uns i altres no ens coneixem de res, pero la música ens uneix. Era bonic veure la il.lusió de cada grup per cantar, per lluir aquelles vestimentes tan singulars,...Durant el descans la gent va sortir al vestìbul a estirar les cames...jo tambè, pasejava tot sol, miran aquell paissatge humà tan divers, i vaig observar que si creuaves la mirada amb algù, amb un punt de somriure a la cara, alló generava reciprocitat i amb els mes extrovertits, acabava amb salutacións. Però en un moment donat, es va produir una sorpresa: passava a prop del vascos de Sodupe, i un home gran, d'edat i d'alçada, al veure que jo deambulava per allà, em diu: "Vente para acá con tu pueblo hermano de Euskadi". Aquella invitació em va arribar al cor. Vaig explicar-li la meva afecció pel frontón a Cesta Punta, i l'home va començar a repassar els noms dels grans artistes de la Pilota Vasca, fins que en un moment donat, la conversa canvia de tema i em diu: "Los catalanes lo estais haciendo muy bien... pero ESOS os pondràn todos los palos en la rueda que puedan". Jo al principi em creia que parlava de mùsica, però al sortir "els pals a la roda" vaig entendre que ESOS, es referia a Espanya. Desprès em diu: "Nosotros los vascos, hacemos cosas bien... pero también hacemos cosas mal...somos cortos de palabras, y cuando no nos quieren entender acabamos a "ostias"... Al costat teniam a la seva directora, una noia rosseta, que veien el caire que agafava la conversa, diu: "Les dejo tranquilos para que se desahoguen" i ell li diu: "Tu te quedas aquí, que esto es audiencia pública". Una cosa quedava clara: que ni ells ni nosaltres ens sentim còmodes en aquesta situació.
La gent començava a entrar a la sala, la cobla va interpretar tres sardanes, i al final, dirigit per l'Enric, el cant comù: "El cavaller enamorat". La marxa final de comiat va resultar emocionant veure com tots a una, picavem de mans al compàs de la mùsica, tots junts. Veient aixó, un sent la necessitat de dir: Gracies mùsica... perquè uneixes als pobles.