El 18 de març, a les 21 h. hem cantat a l'oratori de Sant Felip Neri, a Gràcia, carrer del Sol núm 8, dins el cicle dels divendres corals del Barcelonès, organitzat per la FCEC. El
programa va ser de boleros i nova cançó.Ens feia molta il·lusió poder participar en aquest cicle coral ja que feia molt de temps que no participàvem en cap acte organitzat per la Federació.
I la il·lusió es va veure recompensada. Ens ho vam passar bé i, si fem cas del que ens va dir el públic(que no era la nostra família) va sonar molt bé. Entre el públic, una figura destacada, en Manel Cabero, el primer mestre de direcció del nostre director. Era tot un repte cantar davant d'ell. I els reptes donen ganes de superar-se.
I així va quedar!!!
Cantar sense paritures, en contra del que pugui semblar, ens està donant una seguretat que ens fa gaudir molt més dels concerts. Ens fa confiar els uns amb els altres molt més que si tinguéssim a davant el paper (que sempre ajuda) i és més fàcil estar pendent constanment de l'Enric, del que ens demana, per poder, no ja cantar, sinó interpretar les cançons.
ResponEliminaRealment agraeixo de tot cor a tota la coral que hagi estat capaç de fer aquest pas i de donar-me la possibilitat de cantar sense el "llastre" del paper.
UNA MICA DE TOT.
ResponEliminaEls concerts d'Amsterdam, ahir a St. Felip Neri, demà a Collserola,,,que bé!. Potser algú pensaria que "és massa", però si no hi són els concerts, quin sentit té per a nosaltres el fet de cantar?. Suposo que com jo, esteu contents de que així sigui.
Com diu l'encapçalament, vull parlar de les darreres coses que hem fet : Amsterdam i St. Felip Neri.
En primer lloc, Amsterdam: tant el concert d'Alpen com el següent, crec que els vam gaudir. Sempre hi ha coses a corregir, segur, però l'alegria que duiem a dins, això no ens ho pot negar ningú.
Deixant de banda la música, la sortida la vaig trobar distesa, de bon rotllo, divertida en molts moments i "instructiva" en altres coses per algunes de nosaltres!!.
També vull remarcar que, malgrat el mal so de l'església, les "boleres sevillanas" em van encantar perquè: la Mati va estar genial, en Quim, un deu i nosaltres també molt bé. La prova de tot això van ser els aplaudiments seguits de la gent. Crec que, en mig de tanta "quadratura", nosaltres vam ser el "cercle", de formas amables, divertides i vam aportar frescor a un concert més aviat avorrit.
St. Felip Neri. Què puc dir?. "Se'm cau la baba" pensant en ahir!. Si estic somrient mentre escric!. Uns quants, en acabar, vam anar a fer un mos i algú va dir tot aixecant les gerres de cervesa: "per la Som"!!!. Doncs sí, ho torno repetir: "per la Som", per la nostra manera de fer actual, per la feina ben feta, per les "bronques azuagaianes" que ens fan ser millors, per la paciència del "soto" que, amb una broma a temps, redreça allò que no surt, perquè els que estem a la Coral no "tirem la tovallola" ni ens acomodem en un "ja està be"...per tant,´amics i amigues, només em queda dir una cosa:
VISCA LA MÚSICA I VISCA LA SOM!!!
Ana