El cap de setmana del 27 i 28 d'octubre la coral Som hem sortit de viatge. Hem anat al nord d'Itàlia, a Chiampo, convidats pel cor "El Vajo", vells coneguts de la coral.
Ha estat una estada molt agradable. Ens hem sentit molt ben tractats i cuidats.
Els nostres amics de la coral es van organitzar per recollir-nos a l'aeroport, preparar-nos menjars (déu-n'hi do com cuinen aquells homes), i dur-nos a visitar Vicenza i Venècia. Llàstima que el temps no ha acompanyat. La pluja, el vent i la marató ens han fet conèixer una Venècia una mica diferent...
A Chiampo hem cantat compartint concert amb els amics del cor "El Vajo" i el cor "Martinella". Ens ha fet molta il·lusió rebre aquest missatge d'ells:
"Ti pregherei di salutarmi gli amici di Barcellona. Non sai quanto
voglio bene a quella gente. Gente speciale, calorosa, allegra e così
orgogliosa della loro terra e della loro tradizione".
Parole vere, che condivido in pieno.
Baci.
Parole vere, che condivido in pieno.
Baci.
Tornem a estar a casa. Jo no sé còm estareu vosaltres, però jo tinc una galipandria d'aquelles grosses!. Us estranya?. Si els que vàreu anar a Venècia el divendres us vau mullar, els del diumenge ni us ho explico!!!.
ResponEliminaPenseu que, tot buscant transport que ens portés a l'aeroport, vam creuar el pont de Calatrava QUATRE cops!!!. Que si ara els autobusos no passen, que si els taxis tampoc, que si les llanxes-taxi no surten perquè fa mala mar...I tot això a pluja batent, amb un vent que trencava tots els paraigües, morts de fred i cansants d'anar amunt i avall, tot maleïnt la mala organització d'aquella ciutat quant a transport.
Al final, vam poder agafar un bus i cap a l'aeroport!. Però vam arribar justos com la pell del nas!. Un cop asseguts i amb els cinturons cordats, l'avió va trigar cinc minuts a enlairar-se!. Res, que si triguem una mica més ens quedem a Venècia!.
Ens podriem quedar amb això i dir : "quina birria de sortida!. Per això més valia no haver-hi anat"!!!.
Però Venècia no ha estat només això...Cert que la ciutat ens ha rebut com "una dona enfadada"!!. Ens ha girat l'esquena i ens ha mostrat el seu cantó més dur, més indòmit, negant-nos el gust de poder-la contemplar sense presses, assaborint tots els seus encants. Potser un dia, si hi tornem, ens deixi veure el seu rostre amable, bell i puguem gaudir de tots els seus racons preciosos!.
Ara com ara, però, jo personalment me'n porto la seva olor, els seu brogit, l'aigua present arreu, els colors capriciosos dels seus palaus, la bellesa formidable de "Il Duomo", la magnificència de la Piazza S. Marcos, les seves tendetes, la musicalitat de la parla dels venecians, els ponts suspesos en el no-res..També tinc molt present els amics que sabíen que a mi em feia molta il.lusió conèixer coses de la ciutat, i que per això, van mullar-se fins a desdir, per donar-me aquesta oportunitat. Moltes gràcies a tots!. Sou uns sols i us estimo molt!.
M'ho vaig passar molt bé en el sopar del dissabte. Barrejada en mig de tant italià ens enteniem com podíem i vam riure molt. Les noies del cor Martinella...encantadores!. Del nostre concert...val més deixar-ho per l'Enric en el proper assaig, no?
Malgrat tota la sèrie de despropòsits d'aquest viatge, jo puc dir que HE ESTAT A VENÈCIA i que he caminat per els seus carrers!. La petita màscara que vaig comprar, així m'ho recorda quan la miro penjada al menjador de casa meva. Aquesta ciutat m'ha robat el cor per sempre!!.